Focus. À Punt
About
Available on
Community
185 episodes
Inventors del refresc de Cola, la Nancy, els escacs moderns, el Trinaranjus, el paper de fumar, la ploma estilogràfica o l’olla exprés. L’enginy de les valencianes i els valencians ha traspassat fronteres durant dècades, inclús segles. Però quin és l’estat de salut actual d’aquesta capacitat inventiva amb denominació d’origen?
Inventors del refresc de Cola, la Nancy, els escacs moderns, el Trinaranjus, el paper de fumar, la ploma estilogràfica o l’olla exprés. L’enginy de les valencianes i els valencians ha traspassat fronteres durant dècades, inclús segles. Però quin és l’estat de salut actual d’aquesta capacitat inventiva amb denominació d’origen?
Documentals i música per celebrar l’enginy valencià al llarg de la història.
És el territori valencià un espai idoni per a la creació? Hi ha qui pensa que és així. Hi ha qui pensa que la confluència del bon oratge, de la tradició industrial, d’alguns dels referents del disseny a escala estatal i internacional, que tot plegat, el territori valencià és un lloc de gent creativa. Aquest és el top 10 radiofònic amb els objectes o artefactes que, potser, menys s’han reconegut al món com una innovació “made in” Comunitat Valenciana.
Hem inventat, però què inventarem a partir d’ara? Com en el context valencià es fomenta el progrés en la creació? Parlem amb Paloma Mas, analista d’inversió de Plug and Play i Araceli Rodríguez, responsable de comunitat i innovació de La Pinada.
Llibres, sèries, música i articles de premsa per a parlar de l'emprenedoria i els seus riscos.
Parlem amb dos veus de les més destacades en el món de les empreses emergents, les start-ups: Jaime Esteban, exdirector general de la societat d'inversió Angels Capitals i exdirector general de l'acceleradora Lanzadera.
Quin impacte té sobre la mateixa evolució de la ciutat la presència d'aquests comerços? Com afecta el teixit social? Com pot arribar a fer mal al comerç independent i tradicional? Comptem amb Julia Sorribes i Julia Reoyo, de Crearqció, estudi d'arquitectura dedicat a la ciutat en el seu caràcter més pròxim.
Botigues i establiments que apareixen i desapareixen amb una velocitat a voltes aclaparadora, unes altres, quasi màgica, de la nit al dia. Parlem de productes i locals que creixen com a bolets al caliu de modes i tendències, i que, poc després, al cap d'uns mesos o anys, s'esvaeixen com si mai no hagueren existit.
Què seríem capaços de fer per aconseguir la felicitat? Fins on arriben les nostres ganes de viure-la? Filosofia, ètica, psicologia, capitalisme, trampes i quimeres s’entremesclen en aquest capítol dedicat a aquesta aspiració universal, la felicitat, i, per què no dir-ho, a la seua cara més amarga.
Què seríem capaços de fer per aconseguir la felicitat? Fins on arriben les nostres ganes de viure-la? Filosofia, ètica, psicologia, capitalisme, trampes i quimeres s’entremesclen en aquest capítol dedicat a aquesta aspiració universal, la felicitat, i, per què no dir-ho, a la seua cara més amarga.
Música, podcasts divulgatius, sèries, programes, llibres d'autoajuda, films... Com s'ha acostat el món de l'art a aquest mercat de la felicitat?
Els llibres d’autoajuda són, entre tots els instruments que posa el mercat capitalista al nostre abast, el que més milions mou cada any. Per parlar d’aquest fenomen tenim amb nosaltres el professor titular de Filosofia Moral de la Universitat de València Juan Carlos Siurana. És autor de ‘Felicidad a golpe de autoayuda’, una recerca que el va portar durant dos anys a llegir-se més de 500 d’aquests títols d’autoajuda.
Ronald Purser és autor del llibre ‘McMindfulness’. En un article recent per al diari britànic ‘The Guardian’ plantejava com ‘‘l'estrés s'ha privatitzat, i la càrrega de gestionar-lo se subcontracta als individus’’. Volem parlar d'això amb el periodista David Blay, coautor d'‘El viaje del equilibrista’, autor de ‘Por qué no nos dejan trabajar desde casa?’, en què reflexiona precisament sobre com les nostres relacions laborals acaben influint d'una manera tan decisiva en la idea de benestar.
Li peguem la volta a la moneda i parlem de situacions en què el veïnat, en compte de donar l'esquena, ha donat la cara per altres persones.
Música i literatura per a parlar de les persones marginades i defenestrades per la resta de la societat.
S'informa poc d'aquells desemparats per la societat perquè generen poc interés? O generen poc interés perquè s'informa poc? Parlem d'aquells desemparats, també, pels mitjans de comunicació de la mà de Lola Bañón, periodista i professora de Periodisme a la Universitat de València, i Noa de la Torre, periodista i presidenta de la Unió de Periodistes.
Es pot permetre l’home qüestionar-se a si mateix davant de la societat? Es pot permetre dubtar del seu rol tradicional durant els últims mil·lennis? En 'Focus' ens preguntem pels tabús que giren entorn dels homes i per la creació d’este ítem que cada vegada ressona més i més: les noves masculinitats.
Novel·les, cinema, ceràmica o assajos ens mostren diferents rols masculins mentre també la música comença a intentar donar pas a noves masculinitats.
Els moviments al voltant de les noves masculinitats tenen dècades. Als països saxons, des dels 60 i sobretot des dels 70, hi ha grups d’homes que es replantegen el seu rol individual i col·lectiu al món. A peu de carrer, ara per ara hi ha moviments del tot espontanis al voltant d’esta reflexió. Un d’ells, a Castelló, és el grup Homes en Desconstrucció. Parlem amb ells.
La representativitat del model infranquejable de masculinitat, evidentment, canvia, es transforma i atén les raons de la màxima diversitat. Però què passa amb els patrons que es projecten des de la política? Com estan responent a estos canvis els nostres representants polítics? Són propulsors dels nous models o seguixen la inèrcia social? Parlem amb Francesc Miralles i Àlex Comes. Ells són consultors polítics i coneixen, bé, la tectònica política.
Les noves masculinitats estan fent que una part reduïda dels homes es qüestione fins on vol avançar en un món que va iniciar un camí de no retorn cap a la igualtat. A 'Focus' ens preguntem pels tabús que giren entorn dels homes. Es pot permetre l’home qüestionar-se a si mateix davant de la societat? Hi ha una masculinitat tradicional? Una cultura que han heretat els homes i que els fa com són? Què significa ser home?
Anorèxia i bulímia semblen paraules desterrades de l’agenda pública. Després dels grans gestos d'algunes passarel·les, com Cibeles, o de marques de moda, fa més d’una dècada, quan van decidir començar a contractar models amb aspectes físics més saludables, sembla que el problema ha deixat d’existir. Res més lluny de la realitat.
Novel·les, documentals, films, declaracions de cantants... el món cultural no viu alié a les conseqüències d'aquestes malalties.
Conversem amb la presentadora d'À Punt Mèdia, Irene Rodrigo, que ha donat un pas avant i des d'enguany farà una tasca divulgativa al voltant de l'anorèxia, una malaltia que va patir durant anys.
Fem un pas arrere. Parlem de la imatge que es projecta, d'allò ideal, de les aspiracions que la moda impulsa, dels anuncis, de la propagació d’una mateixa cultura estètica. Ens hi ajudarà Patricia Moreno, periodista especialitzada en moda.
Anorèxia i bulímia semblen paraules desterrades de l’agenda pública. Després dels grans gestos d'algunes passarel·les, com Cibeles, o de marques de moda, fa més d’una dècada, quan van decidir començar a contractar models amb aspectes físics més saludables, sembla que el problema ha deixat d’existir. Res més lluny de la realitat.
Es demana titulació universitària. Estan col·legiats. Es reuneixen en despatxos normals, a plena llum, no en racons foscos. I no, no porten gavardina ni lupa ni barret. Ens intriguen i ens apassionen, per això, en 'Focus' hem quedat amb dos detectius perquè ens conten a què s’enfronten cada dia.
